Ha mort En Toni Catany

I estic rabiosa.

Rabiosa perque l’he seguit per conferències. Rabiosa perque l’he mirat de coa d’ull a presentacions, exposicions i fires. Rabiosa perque he mirat i admirat les seves fotos penjades per cases de molts d’amics comuns. Rabiosa perque m’hagués casat amb un familiar seu sols perque em fes les fotos i rabiosa perque l’he perseguit a noces de familiars seus amics meus intentant endivinar l’enquadrament que anava a fer, mentre jo cremava neurones com una puta loca intentant veure què podia veure ell allà on jo no veia absolutament res.

Rabiosa perque per tot això, tenia la certesa de que algún dia, tontament, ens seuriem a la mateixa taula i jo simplement escoltaria què deia, com xerrava, què hi havia dins aquell caparrí canós i tímid… Pot ser seria un vellet retirat al seu poble, o seria jo la velleta malsufrida, però coincidir a la mateixa taula amb ell era una de les certeses de ma vida.

I estic rabiosa perque s’ha mort.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s